Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 25 de novembre del 2016

PLE

El Ple ( Personal Learning Environment) o EPA en català (entorn personal d'aprenentatge) és un conjunt d'aplicacions, serveis webs e interaccions o relacions que una persona fa servir dia a dia per administrar el seu propi aprenentatge. S'ha de remarcar que el PLE no és una app ni cap lloc web, sinó un recurs per dur a terme l'aprenentatge individual. Aquest mètode el trobariem dins l'educació informal ja que la persona es fixa amb els seus propis objectius i amb els seus interessos a l'hora d'apendre. Per tal que funcioni millor, aquest recurs d'aprenentatge s'espera que la persona sigui productora i consumidora d'informació. Dins del PLE hi ha tres parts, és a dir, tot el que ens podem trobar per internet es pot dividir en: eines que és allò que fem servir i  un mateix tria com per exemple el dropbox, el skype, etc. En segon lloc trobem els recursos que és tota la informació que consultem a la xarxa, com per exemple els diaris virtuals, la viquipèdia, etc. I finalment els PLN són aquelles apps amb les que l'usuari manté relacions socials, com per exemple el facebook, twitter, snapchat... Cal remarcar que cadascú li dona un ús concret a cada aplicació, com per exemple podem fer servir el facebook per compartir informació i no sol per comunicar-se, per això aquesta classificació pot variar segons la funció que li dona l'usuari. 

Hi ha dos tipus d'eines per dur a terme el PLE, que són les eines sincròniques que permeten la comunicació a temps real com les videoconferències mitjantçant skype (o altres aplicatius web) els xats com pot ser mitjançant el whats app, el facebook...Els escriptoris compartits que permeten editar una informació desde diferents ordenadors com pot ser el cas del drive... I després trobem les eines asincròniques que són les que et permeten comunicar-te però no a temps real. Dins d'aquestes trobem el mail, els fòrums, els blogs, etc. Per dur a terme els nostres PLE ens em basat amb tot allò que consultem a l'hora de cercar informació, per comunicar-nos, etc. Hi ha moltes pàgines web per dur a terme els PLE virtual, com per exemple el symbaloo però nosaltres em utilitzat el piktochart i el mindmister.

dijous, 24 de novembre del 2016

LA SEGURETAT A INTERNET

Un dels aspectes que una persona ha de tenir a l'hora de publicar qualsevol informació a internet és la seguretat que s'hi troba dins. Avui dia, tota la informació que penjem a la xarxa es queda guardada en bases de dades i a qualsevol moment es pot consultar i/o fer un mal ús d'ella. Dins el context del mal ús de les tecnologies existeix: el ciberassetjament que és, quan, de forma continua, algú rep agressions d'altres persones mitjançant suports mòbils o virtuals. Totes aquestes agressions poden ser dutes a terme a través de missatges de veu, imatges fixes, suplantacions de la identitat, etc. I per altra banda trobem el grooming que es defineix com un conjunt d'estratègies que fa servir un adult per guanyar la confiança de un menor i així obtenir contingut sexual.  Hi ha diferents tipus de ciberassetjament; en primer lloc trobem el sexting que consisteix en la difusió o publicació de continguts de tipus sexual. En el flaming s'intercanvien insults breus i acalorats, en el harassment s'envien imatges i vídeos humiliants sobre una persona, s'enviïn virus informàtics, s'els denigra en jocs...En la denigration es quan distribuieix informació en un to despectiu i fals. La exclusion es quan es priva a la víctima l'accés a xats, grups, fòrums. La impersonation es quan s'entra en un compte d'una persona per enviar continguts. I finalment trobem el outing and trickey que és quan s'enganya la víctima perquè comparteixi informació.

Uns consells a l'hora d'hora abans d'utilitzar la xarxa és, que, en primer lloc no et pots creure tot el que llegeixes a internet, has de comprovar altres pàgines per arribar a una informació més concreta. Només has de obrir el correu de la gent que coneguis però abans d'obrir-lo has de veure si és spam o no. Dona el teu mòbil només a la gent que coneguis i sigui de la teva confiança. Sempre has de rebutjar el contacte amb desconeguts i no t'has d'oblidar de desconnectar la teva càmera web quan no la estiguis utilitzant. Mai has de donar informació personal a pàgines públiques ja que existeix una tècnica que s'anomena sniffing que consisteix en rastrejar la teva xarxa i robar-te les dades. I per a què ningú et suplanti la identitat has de procurar posar contrasenyes complicades amb caràcters alfanumèrics. I finalment, si reps qualsevol tipus d'assetjament a la xarxa, no dubtis de posar-te en contacte amb un adult i en professionals per a què solucionin el teu problema. Nosaltres amb aquest vídeo que hi ha a continuació, em volgut posar-nos a la pell dels pares d'uns alumnes ciberassetjats i com en mans de professionals podem ajudar a millorar les situacions. La seguretat a internet és una cosa que ens toca a tots de ben a prop i em de ser conscients del perill que comporta. 



dimecres, 23 de novembre del 2016

FLIPPED CLASSROOM

En la flipped classroom coneguda també com a aula invertida, és una eina pedagògica en la qual el professor assigna als estudiants una sèrie de materials per a ser investigats a casa. Aquest concepte no es basa amb les classes tradicionals, basades amb l’avaluació formativa, les lectures a classe, la memorització o l’observació passiva de la demostració del professor. Un exemple dels materials que s’utilitzen a la flipped classroom poden ser lectures online, vídeos, llibres, podcasts, tallers de recerca online. Posteriorment, a classe el temps es dedica o bé a aclarir o assajar la informació, o bé per experiències d'aprenentatge més profundes.

Durant la classe els estudiants utilitzen  tècniques, com poden ser debats, treballs en grup o recerca per tal d'aplicar o assajar els continguts que s’han treballat prèviament a casa. És a dir, hi ha més temps per a resoldre dubtes i que els conceptes quedin clars. També per a estimular el pensament crític o incrementar habilitats com ara la resolució de problemes, ja que els estudiants estan plenament integrats juntament amb el professor pel que fa a la demostració. El mestre, mentrestant, inverteix el temps per satisfer les necessitats individuals d'aprenentatge dels estudiants i aclarir dubtes per tal de facilitar la seva experiència educativa.



dimarts, 15 de novembre del 2016

LES NOSTRES APPS EDUCATIVES


ASKEl professor haurà de crear-se un compte a la mateixa vegada que els alumnes i que aquests, fora de l'escola poguessin fer preguntes relacionades amb els deures de classe o l'estudi. La finalitat que tindrà és fer més amè l'estudi fora del centre educatiu. A més a més, l'alumne no cal que registri el seu nom, pot mantenir-se en l'anonimat.

PREGUNTADOSEn una classe, tots els components del grup poden descarregar-se aquesta aplicació i començar una partida en aquest joc, un trivial. És a dir, es concursa en preguntes de tota mena: esports, música, cultura general, etc, i qui aconsegueix més respostes correctes abans guanya els "quesitos" i , per tant, guanya la partida. La seva finalitat és créixer en coneixement mentre que es diverteixen.

EL TEMPSAmb aquesta aplicació, el professor prèviament ha de dur a terme una classe teòrica sobre els fets meteorològics i/o sobre geografia. Amb aquesta aplicació els alumnes s'han de posar a la pell d'un "home del temps" i buscar informació sobre el temps i fer una predicció del que farà durant la setmana a un lloc concret de Catalunya. Una manera més dinàmica per aprendre els fets meteorològics, les seves respectives unitats de mesura i també per a adquirir coneixements sobre la geografia de Catalunya.

SKYPEA banda de la funció principal d'aquesta aplicació, la comunicació, també es pot traslladar al món de l'educació. Si uns companys de classe han de fer un treball en comú però no poden trobar-se, poden fer una vídeo trucada i dur-lo a terme.

LA FLAUTA MÀGICAÉs una app pensada i dissenyada per ajudar als alumnes d'educació musical a millorar la seva audició a través de sons, intervals, aguts i greus i escales musicals. Tot això es fa a través de tres fases: escoltar (mitjançant els sons), reconèixer (saber que és aquell so) i crear (els nens poden elaborar melodies alterant l'ordre de les escales o poden jugar amb els intervals).

MOBILE LEARNING I APPS

El mobile learning o l'aprenentatge mòbil és una metodologia d'ensenyament que per dur-la a terme es fan servir petits dispositius mòbils com ara un ordinador, una tauleta o un telèfon mòbil. Les característiques d'aquests aparells electrònics tenen un gran potencial educatiu degut a que vivim en un món tecnològic i hiperconnectat. És a dir, es pot obtenir accés en qualsevol moment a qualsevol lloc de la xarxa. Una comoditat que ofereixen els dispositius mòbils és la seva petita mida i la gran quantitat de material que emmagatzemen, reduint d’aquesta manera el material i optimitzant-lo dins d’aquests. Hem d’adaptar-nos i reflexionar sobre l’ús de les noves possibilitats que ens ofereixen les tecnologies a l’era digital, que ens proporcionen una oportunitat per repensar el que aprenem, la manera en que ho fem, on, que i quan aprenem.

Amb els smartphones i les tablets es poden descarregar les apps, uns programes senzills que aporten funcions específiques al dispositiu. Segons la seva codificació existeixen 3 tipus d'aplicacions; natives, web i hibrides. Les natives són aquelles que estan programades amb llenguatge específic per a cada operatiu. Les web apps són les que es carreguen des del navegador i no necessiten instal·lació, com per exemple el Whatsapp. Per últim, les apps hibrides són instal·lades als dispositius, però part del seu contingut és web, són molt comuns en aplicacions del tipus social com per exemple l'Instagram.


dijous, 3 de novembre del 2016

QUÈ ÉS L'STORYTELLING?


L'storytelling és el fet explicar una història mitjançant l’ús de la tecnologia o narració digital, utilitzant d'aquesta manera diferents mètodes, com per exemple enregistrar la veu i afegir imatges per tal d’el·laborar la història o la utilització d'algún programa com Creaza, PicLits, Storybird, Bubblr, ToonDoo o Animoto, que  permeti crear un relat a partir de les diferents eines que aquest proporciona. Per exemple, el nostre grup hem creat una història d'una noia que participa a una cursa de muntanya i pateix un accident, aquesta no és auxiliada per cap dels altres participants que l'acompanyen, excepte per una noia, la qual l’ajuda i acompanya fins al final de la cursa. 

L’objectiu que ens hem plantejat a l'hora de fer el nostre storytelling és trencar els cànons que encara es tenen avui dia, ja que normalment quan alguna dona té algun problema sempre apareix una figura masculina per ajudar-la. Però no, no en aquesta història. En aquest cas ha estat diferent, una noia és la que auxilia a l’altra noia i l'ajuda a solventar el seu problema i, a més, hi ha un final alternatiu.  Aquí teniu el nostre vídeo, editat mitjançant el programa Go Animate. La reflexió que podem extraure d'aquesta nova forma de narrativa digital és molt beneficiosa degut a que implica als alumnes amb conceptes ja esmentats en aquests blog com ara l'alfabetització multimodal.


Storyboard 

dimecres, 26 d’octubre del 2016

LA IDENTITAT DIGITAL

La identitat digital és tota aquella informació sobre nosaltres que apareix a la xarxa, hagi estat penjada per nosaltres mateixos o per qualsevol altra persona. Això vol dir que de vegades no es pot controlar la informació que l'altra gent pot veure sobre la nostra persona. També es pot definir aquest concepte com a l'impacte que la gent fa la xarxa i l'impacte que la xarxa fa sobre la gent, és a dir, com l’influencien. Tothom té una identitat digital, d'aquesta manera la gent que busca informació sobre una altra persona en concret pot veure coses, com per exemple els seus gustos musicals, esports en els quals està interessat/da, els estudis que ha cursat i/o el qual està cursant, a més de fotografies de tota mena.

Aquesta identitat i contacte constant am xarxes socials de tot tipus aporta coses positives com ara oportunitats relacionades amb la feina, de conèixer noves persones o establir noves relacions, etc. Tot i això, aquesta identitat pot tindre aspectes negatius, com per exemple estafa, suplantacions d'identitat, pornografia infantil, cyberbullying, etc. Un dels aspectes negatius més comú és la suplantació d’identitat, això succeeix quan una persona en concret envia e-mails spam o bé utilitza cavalls Troia (fa referència a uns determinats programes), amb els quals poden accedir lliurement a tota la informació de l’ordinador de la persona la qual està intentant suplantar la identitat.



divendres, 14 d’octubre del 2016

LA GEOLOCALITZACIÓ

El nostre grup, juntament amb altres ens ha tocat buscar informació sobre activitats educatives utilitzant la geolocalització. La geolocalització consisteix en buscar un objecte, persona o lloc mitjançant unes coordenades. Aquestes solen estar generades per un satèl·lit. Un exemple molt clar és l'actual «Pokémon Go», amb aquesta aplicació s'ha d’anar caçant pokémons que apareixen en un mapa del lloc al qual et situes.Si una aplicació com el «Pokémon Go» es pogués adaptar al món educatiu que es podrien fer activitats dinàmiques i entretingudes. 
Per exemple em trobat que una classe de 4tB del CEIP San Fèlix han creat un mapa amb l’aplicació Google Maps i en aquest han establert els punts pels quals va passar Darwin en el seu viatge, a part, també han afegit una nota de veu on surten els alumnes explicant el trajecte. Un altre exemple també és el servei educatiu de Badalona, que han creat un altre mapa, també mitjançant Google Maps, on els alumnes han de fer una gimcana buscant objectes mitjançant una aplicació d’una brúixola i el mapa senyalitzat dels punts claus de Badalona. En definitiva, pensem que dur a terme activitats educatives mitjanant la geolocalització és una manera dinàmica per als alumnes, ja que surten de la monotonia de l’aula i es diverteixen al mateix temps que aprenen. 



dijous, 13 d’octubre del 2016

LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

La pissarra digital interactiva (PDI) és un sistema tecnològic integrat per un ordinador i un videoprojector, creades per innovar amb tecnología, però sobretot per tal de motivar als nens, ja que un alt percentatge de l’alumnat que passa a Educació Primària, perd la motivació i baixa el seu rendiment escolar.  Aquesta permet que les classes siguin més dinàmiques, fent que els nens experimentin noves experiències visualitzant, jugant i manipulant la pantalla, resolent activitats, repetint vídeos d'una explicació feta pel professor, escoltant música, etc. Aquest sistema fa l’aprenentatge més amè, trenca amb la monòtona i tradicional pissarra utilitzada fins ara.

Es poden fer diverses coses, i fins i tot adaptar-la a necessitats específiques de cada alumne. Per exemple, es pot projectar el llibre de la matèria que s'estigui donant per tal de que tots puguin llegir al mateix temps, o una redacció d'algun  alumne. Els nens també poden jugar amb ella, jugant per exemple a un joc de relacionar conceptes com el que vam fer cada grup a classe. En conclusió, un exemple d'activitat que es pot crear per realitzar a classes perquè els nens es relacionin i manipulin amb jocs del temari és creant, per exemple, alguna activitat de relacionar els 5 sentits amb la fotografia corresponent, relacionar el nom correcte amb el propi planeta, etc.


dijous, 6 d’octubre del 2016

QUÈ ÉS UNA INFOGRAFIA?

Una infografia és un tipus d’esquema informatiu que combina imatges amb textos (generalment descriptius) per tal de transmetre coneixements resumits a les persones que la visualitzen. Aquesta és una manera informa, útil i més atractiva per a representar informació, ja que busquen cridar l’atenció a la persona que es dirigeix a llegir-la mitjançant colors, imatges o el seu disseny. A més, el seu format fa que aquesta informació sigui fàcil d'assimilar i recordar, ja que la seva lectura és ràpida i àgil. 

N’és un exemple aquesta, que parla sobre les qualitats que ha de tenir un professor del s.XXI. Per poder ser un bon professor, aquest ha de caracteritzar-se per tenir unes bones habilitats comunicatives, ha de dominar els continguts digitals i ha de saber crear idees per fer volar la ment dels nens. A més d’això, també haurà de saber com motivar els alumnes, ser positiu, proactiu i sobretot pacient. Nosaltres hem utilitzat Piktochart, però altres pàgines que s'utilitzen per a crear una infografia online són Genial.ly, Animacad, Brande i Renda.



NOVES FORMES D’APRENDRE A L’ERA DIGITAL

Quan un ordenador és connecta a la xarxa ens dona la possibilitat d'accedir a diferents tipus de recursos que ens ajuden a millorar el que estem treballant en aquell moment. La xarxa és una font infinita de possibilitats, des de fer-te un correu electrònic fins a publicar o editar una entrada de la Viquipèdia. Això vol dir que el camp de la comunicació s'ha expandit sense límits, podem obtindre informació de qualsevol part del món en qualsevol instant. Tot i això s’ha de tenir en compte que no tota la informació que busquem es vertadera, ja que no hi ha cap mena de control sobre ella, degut a que hi poden haver diferents persones que la poden manipular amb dades que no són fiables. 

Una avantatja de la xarxa és la importància de l’escriptura ja que ens permet poder-nos lluir més que quan parlem cara a cara amb una altra persona. Amb l’escriptura ens auto-obliguem a escriure correctament i utilitzar expressions adequades. Un exemple  de l’escriptura i la comunicació és el correu electrònic. L’ús de l’escriptura per internet ens ajuda a poder conèixer nous registres i aprendre més tecnicismes a l’hora de desenvolupar un tema. L’ús d’aquesta tecnologia ha ajudat a que moltes persones aprenguin a llegir i escriure, ja que avui dia un gran percentatge de gent utilitza aquest recurs i/o xateja sigui via internet o diverses aplicacions per a mòbil. En definitiva, l'ús d'aquestes eines nombrades anteriorment ens ajuden a ampliar,  hi ha infinits recursos per consultar.


divendres, 16 de setembre del 2016

L'ALFABETITZACIÓ I L'ALFABETITZACIÓ MULTIMODAL

El tema tractat en aquesta entrada és l’alfabetització i l’alfabetització multimodal, proposat pels professors Gunther Krees i Carey Jewitt, de l’Institut d’Educació de la Universitat de Londres al 2003. L’Alfabetització és la capacitat d’ensenyar o instruir persones de manera que aquestes aprenguin a parlar, escriure i comunicar-se. Quan les persones ens comuniquem, fem servir diferents sistemes, com ara llegar, escriure, escoltar, parlar i visualitzar. De vegades fem servir més d’un sistema a la vegada, combinant paraules i imatges, ja sigui en un llibre, en vídeos, en imatges, etc. Aquests textos que creem mitjançant diferents sistemes a la vegada s’anomenen multimodals. L’Alfabetització multimodal és la capacitat de comprendre diferents tipus de representacions del coneixement i el seu significat, com ara anuncis, pel·lícules, cartells, etc. L’enfocament multimodal pretén que els textos (orals, escrits o visuals) compleixin una sèrie de propòsits i organitzin les idees dels mateixos. Aquest enfocament sistèmic pedagog ajuda a que els estudiants desenvolupin un pensament crític i habilitats d’anàlisi del discurs. Es tracta d’una extensió de l’ensenyament dels missatges i dels diferents mitjans de comunicació.

La multimodalitat textual estableix la necessitat i el metallenguatge per desenvolupar l’alfabetització multimodal en l’educació. Aquesta té com objectiu desenvolupar els estudiants en lectors exigents i coneixedors dels productors de textos multimodals per cridar l’atenció sobre els diversos recursos dels textos i les formes en què les opcions treballen juntes per assolir els objectius de comunicació desitjats. Els estudiants aprenen les diferents opcions de sistemes disponibles en el llenguatge i les imatges a través de xarxes. Finalment, expressen els seus punts de vista i debaten ideologies mitjançant la identificació de les estratègies utilitzades per atraure el lector. Podríem dir que el que és pretén amb l’alfabetització multimodal és que qualsevol persona, en aquest cas els estudiants, sàpiguen interpretar qualsevol tipus de text i, a partir d’aquesta interpretació, creï arguments sòlids i faci crítiques constructives.

PRESENTACIÓ

Som l'Aleix Marcoval, la Rosa Bladé, la Laura Adell, la Jordina Faus i la Sara Sardà. Venim de fer diferents modalitats de batxillerat en diferents instituts de Catalunya i actualment, l'Aleix, la Laura i la Sara estudiem educació social, la Rosa educació primària i la Jordina pedagogia. Les nostres expectatives en aquesta assignatura, Habilitats Comunicatives, són descobrir l'ús dels nous recursos tecnològics i la seva posterior funció dins l'educació del segle XXI per tal de crear nous mètodes d'aprenentatge. Els temes que tractarem durant el curs i durant el nostre blog es basaran en com podem aprendre i com podem ensenyar mitjançant els diferents dispositius electrònics: mòbils, tauletes, pissarres digitals interactives, ordinadors, etc.

Segurament molts de vosaltres creureu que no es pot anar més enllà de les pissarres digitals i els ordinadors, però deixeu que us mostrem com una aplicació pot influir en el nostre aprenentatge. Exemples d'aquestes apps que incrementen els nostres coneixements son Kahoot!, Google drive, Facebook i un seguit de moltes més aplicacions. Per tant, el nostre blog es basarà sobre com podem podem educar al segle XXI, ja que des de fa anys la tecnologia forma part del nostre dia a dia i cal que la fem servir més enllà del lleure: cal introduir-la en l'àmbit de l'educació. A més, la majoria dels nens saben com buscar informació als aparells, i per això els resultarà més fàcil buscar continguts de tot allò que vulguin saber.