Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 3 de gener de 2017

Projecte final: D'on venim?

La nostra última tasca en aquesta assignatura ha sigut un projecte orientat als nens de cicle superior de primària on hem volgut explicar la teoria de les etapes de l'evolució humana. En una aula primer hauriem d'explicar la teoria, després posar en marxa la part pràctica i per últim fer el qüestionari individual (o grupal) per tal d'esbrinar si el tema ha sigut assolit per tots. Al exposar-ho davant dels nostres companys només hem fet la part pràctica i el qüestionari. Per dur-lo a terme hem creat codis QR amb la pàgina web Qr Generator que en escanejar-los amb qualsevol aplicació lectora o amb el mateix Snapchat surt una imatge de cada etapa humana amb les seves característiques. A més, per fer l'activitat més divertida els hem distribuit per diferents llocs de l'aula per tal que els alumnes (o els companys de classe) els busquin i després els hagin d'ordenar cronològicament. Finalment, hem creat un qüestionari amb el formulari Google per tal d'avaluar si el temari ha sigut assolit. 

En conclusió, provar aquesta metodologia d'ensenyament ens ha fet veure que quan un temari es porta a la pràctica és més amè i més fàcil d'assolir, doncs es manté un contacte directe amb la teoria i una constant d'atenció cognoscitiva. A més, també hi ha un apropament amb el professor, perquè quan aquest es diferencia dels seus alumnes només explicant hi sol haver desconfiança i inseguretat. Quan això no es duu a terme i hi ha mals resultats i el veritable resultat és que el sistema educatiu no funciona. Tothom té les mateixes possibilitats d'aprendre i és el mestre i els diferents educadors que escullen com ensenyar. Per això creiem que amb un ensenyament més pràctic cada nen experimenta a la seva manera i aprèn els mateixos coneixements de la manera que més còmoda li sembla. D'altra manera, només estarien repetint el que el/la professor/a explica.

divendres, 25 de novembre de 2016

PLE

El Ple ( Personal Learning Environment) o EPA en català (entorn personal d'aprenentatge) és un conjunt d'aplicacions, serveis webs e interaccions o relacions que una persona fa servir dia a dia per administrar el seu propi aprenentatge. S'ha de remarcar que el PLE no és una app ni cap lloc web, sinó un recurs per dur a terme l'aprenentatge individual. Aquest mètode el trobariem dins l'educació informal ja que la persona es fixa amb els seus propis objectius i amb els seus interessos a l'hora d'apendre. Per tal que funcioni millor, aquest recurs d'aprenentatge s'espera que la persona sigui productora i consumidora d'informació. Dins del PLE hi ha tres parts, és a dir, tot el que ens podem trobar per internet es pot dividir en: eines que és allò que fem servir i  un mateix tria com per exemple el dropbox, el skype, etc. En segon lloc trobem els recursos que és tota la informació que consultem a la xarxa, com per exemple els diaris virtuals, la viquipèdia, etc. I finalment els PLN són aquelles apps amb les que l'usuari manté relacions socials, com per exemple el facebook, twitter, snapchat... Cal remarcar que cadascú li dona un ús concret a cada aplicació, com per exemple podem fer servir el facebook per compartir informació i no sol per comunicar-se, per això aquesta classificació pot variar segons la funció que li dona l'usuari. 

Hi ha dos tipus d'eines per dur a terme el PLE, que són les eines sincròniques que permeten la comunicació a temps real com les videoconferències mitjantçant skype (o altres aplicatius web) els xats com pot ser mitjançant el whats app, el facebook...Els escriptoris compartits que permeten editar una informació desde diferents ordenadors com pot ser el cas del drive... I després trobem les eines asincròniques que són les que et permeten comunicar-te però no a temps real. Dins d'aquestes trobem el mail, els fòrums, els blogs, etc. Per dur a terme els nostres PLE ens em basat amb tot allò que consultem a l'hora de cercar informació, per comunicar-nos, etc. Hi ha moltes pàgines web per dur a terme els PLE virtual, com per exemple el symbaloo però nosaltres em utilitzat el piktochart i el mindmister.

dijous, 24 de novembre de 2016

LA SEGURETAT A INTERNET

Un dels aspectes que una persona ha de tenir a l'hora de publicar qualsevol informació a internet és la seguretat que s'hi troba dins. Avui dia, tota la informació que penjem a la xarxa es queda guardada en bases de dades i a qualsevol moment es pot consultar i/o fer un mal ús d'ella. Dins el context del mal ús de les tecnologies existeix: el ciberassetjament que és, quan, de forma continua, algú rep agressions d'altres persones mitjançant suports mòbils o virtuals. Totes aquestes agressions poden ser dutes a terme a través de missatges de veu, imatges fixes, suplantacions de la identitat, etc. I per altra banda trobem el grooming que es defineix com un conjunt d'estratègies que fa servir un adult per guanyar la confiança de un menor i així obtenir contingut sexual.  Hi ha diferents tipus de ciberassetjament; en primer lloc trobem el sexting que consisteix en la difusió o publicació de continguts de tipus sexual. En el flaming s'intercanvien insults breus i acalorats, en el harassment s'envien imatges i vídeos humiliants sobre una persona, s'enviïn virus informàtics, s'els denigra en jocs...En la denigration es quan distribuieix informació en un to despectiu i fals. La exclusion es quan es priva a la víctima l'accés a xats, grups, fòrums. La impersonation es quan s'entra en un compte d'una persona per enviar continguts. I finalment trobem el outing and trickey que és quan s'enganya la víctima perquè comparteixi informació.

Uns consells a l'hora d'hora abans d'utilitzar la xarxa és, que, en primer lloc no et pots creure tot el que llegeixes a internet, has de comprovar altres pàgines per arribar a una informació més concreta. Només has de obrir el correu de la gent que coneguis però abans d'obrir-lo has de veure si és spam o no. Dona el teu mòbil només a la gent que coneguis i sigui de la teva confiança. Sempre has de rebutjar el contacte amb desconeguts i no t'has d'oblidar de desconnectar la teva càmera web quan no la estiguis utilitzant. Mai has de donar informació personal a pàgines públiques ja que existeix una tècnica que s'anomena sniffing que consisteix en rastrejar la teva xarxa i robar-te les dades. I per a què ningú et suplanti la identitat has de procurar posar contrasenyes complicades amb caràcters alfanumèrics. I finalment, si reps qualsevol tipus d'assetjament a la xarxa, no dubtis de posar-te en contacte amb un adult i en professionals per a què solucionin el teu problema. Nosaltres amb aquest vídeo que hi ha a continuació, em volgut posar-nos a la pell dels pares d'uns alumnes ciberassetjats i com en mans de professionals podem ajudar a millorar les situacions. La seguretat a internet és una cosa que ens toca a tots de ben a prop i em de ser conscients del perill que comporta. 



dimecres, 23 de novembre de 2016

FLIPPED CLASSROOM

En la flipped classroom coneguda també com a aula invertida, és una eina pedagògica en la qual el professor assigna als estudiants una sèrie de materials per a ser investigats a casa. Aquest concepte no es basa amb les classes tradicionals, basades amb l’avaluació formativa, les lectures a classe, la memorització o l’observació passiva de la demostració del professor. Un exemple dels materials que s’utilitzen a la flipped classroom poden ser lectures online, vídeos, llibres, podcasts, tallers de recerca online. Posteriorment, a classe el temps es dedica o bé a aclarir o assajar la informació, o bé per experiències d'aprenentatge més profundes.

Durant la classe els estudiants utilitzen  tècniques, com poden ser debats, treballs en grup o recerca per tal d'aplicar o assajar els continguts que s’han treballat prèviament a casa. És a dir, hi ha més temps per a resoldre dubtes i que els conceptes quedin clars. També per a estimular el pensament crític o incrementar habilitats com ara la resolució de problemes, ja que els estudiants estan plenament integrats juntament amb el professor pel que fa a la demostració. El mestre, mentrestant, inverteix el temps per satisfer les necessitats individuals d'aprenentatge dels estudiants i aclarir dubtes per tal de facilitar la seva experiència educativa.



dimarts, 15 de novembre de 2016

LES NOSTRES APPS EDUCATIVES


ASKEl professor haurà de crear-se un compte a la mateixa vegada que els alumnes i que aquests, fora de l'escola poguessin fer preguntes relacionades amb els deures de classe o l'estudi. La finalitat que tindrà és fer més amè l'estudi fora del centre educatiu. A més a més, l'alumne no cal que registri el seu nom, pot mantenir-se en l'anonimat.

PREGUNTADOSEn una classe, tots els components del grup poden descarregar-se aquesta aplicació i començar una partida en aquest joc, un trivial. És a dir, es concursa en preguntes de tota mena: esports, música, cultura general, etc, i qui aconsegueix més respostes correctes abans guanya els "quesitos" i , per tant, guanya la partida. La seva finalitat és créixer en coneixement mentre que es diverteixen.

EL TEMPSAmb aquesta aplicació, el professor prèviament ha de dur a terme una classe teòrica sobre els fets meteorològics i/o sobre geografia. Amb aquesta aplicació els alumnes s'han de posar a la pell d'un "home del temps" i buscar informació sobre el temps i fer una predicció del que farà durant la setmana a un lloc concret de Catalunya. Una manera més dinàmica per aprendre els fets meteorològics, les seves respectives unitats de mesura i també per a adquirir coneixements sobre la geografia de Catalunya.

SKYPEA banda de la funció principal d'aquesta aplicació, la comunicació, també es pot traslladar al món de l'educació. Si uns companys de classe han de fer un treball en comú però no poden trobar-se, poden fer una vídeo trucada i dur-lo a terme.

LA FLAUTA MÀGICAÉs una app pensada i dissenyada per ajudar als alumnes d'educació musical a millorar la seva audició a través de sons, intervals, aguts i greus i escales musicals. Tot això es fa a través de tres fases: escoltar (mitjançant els sons), reconèixer (saber que és aquell so) i crear (els nens poden elaborar melodies alterant l'ordre de les escales o poden jugar amb els intervals).

MOBILE LEARNING I APPS

El mobile learning o l'aprenentatge mòbil és una metodologia d'ensenyament que per dur-la a terme es fan servir petits dispositius mòbils com ara un ordinador, una tauleta o un telèfon mòbil. Les característiques d'aquests aparells electrònics tenen un gran potencial educatiu degut a que vivim en un món tecnològic i hiperconnectat. És a dir, es pot obtenir accés en qualsevol moment a qualsevol lloc de la xarxa. Una comoditat que ofereixen els dispositius mòbils és la seva petita mida i la gran quantitat de material que emmagatzemen, reduint d’aquesta manera el material i optimitzant-lo dins d’aquests. Hem d’adaptar-nos i reflexionar sobre l’ús de les noves possibilitats que ens ofereixen les tecnologies a l’era digital, que ens proporcionen una oportunitat per repensar el que aprenem, la manera en que ho fem, on, que i quan aprenem.

Amb els smartphones i les tablets es poden descarregar les apps, uns programes senzills que aporten funcions específiques al dispositiu. Segons la seva codificació existeixen 3 tipus d'aplicacions; natives, web i hibrides. Les natives són aquelles que estan programades amb llenguatge específic per a cada operatiu. Les web apps són les que es carreguen des del navegador i no necessiten instal·lació, com per exemple el Whatsapp. Per últim, les apps hibrides són instal·lades als dispositius, però part del seu contingut és web, són molt comuns en aplicacions del tipus social com per exemple l'Instagram.


dijous, 3 de novembre de 2016

QUÈ ÉS L'STORYTELLING?


L'storytelling és el fet explicar una història mitjançant l’ús de la tecnologia o narració digital, utilitzant d'aquesta manera diferents mètodes, com per exemple enregistrar la veu i afegir imatges per tal d’el·laborar la història o la utilització d'algún programa com Creaza, PicLits, Storybird, Bubblr, ToonDoo o Animoto, que  permeti crear un relat a partir de les diferents eines que aquest proporciona. Per exemple, el nostre grup hem creat una història d'una noia que participa a una cursa de muntanya i pateix un accident, aquesta no és auxiliada per cap dels altres participants que l'acompanyen, excepte per una noia, la qual l’ajuda i acompanya fins al final de la cursa. 

L’objectiu que ens hem plantejat a l'hora de fer el nostre storytelling és trencar els cànons que encara es tenen avui dia, ja que normalment quan alguna dona té algun problema sempre apareix una figura masculina per ajudar-la. Però no, no en aquesta història. En aquest cas ha estat diferent, una noia és la que auxilia a l’altra noia i l'ajuda a solventar el seu problema i, a més, hi ha un final alternatiu.  Aquí teniu el nostre vídeo, editat mitjançant el programa Go Animate. La reflexió que podem extraure d'aquesta nova forma de narrativa digital és molt beneficiosa degut a que implica als alumnes amb conceptes ja esmentats en aquests blog com ara l'alfabetització multimodal.


Storyboard